Les hores de Penèlope

Diu que Penèlope teixia mentre esperava el retorn del marit heroi. Però què teixia? Teixia i desteixia, d'acord. Què deuria desteixir que ja no sabrem mai? I finalment: què li va deparar el destí al seu teixit? On és el tapís? Se'n van fer una bufanda els hereus? Un editor espavilat la va editar i la va vendre? De veritat que Homer era cec? O es tracta d'una metàfora per parlar de la ceguesa de l'escriptor, que escriu sense viure?

dilluns, 13 de juny de 2011

18. La dona que va ressuscitar a Sorpe (1)

Un apunt basat en fets reals


Una de les novel·les que m'acompanya com un germà en aquesta aventura d'escriure una novel·la és Spiritus, de l'escriptor albanès Ismaïl Khadaré. M'agraden moltes coses d'aquesta obra madura, sarcàstica, brutal i terriblement ben escrita. Amb ben escrita vull dir que m'entretinc en les frases, en els raoaments, els girs... en l'estil que sembla senzill i és complex. Khadaré se serveix d'un recurs clàssic i efectiu per a parlar-nos del seu país: el narrador és un estranger, i així el retrat d'Albània sembla ingenu i guanya distància, ironia.

No sé si és per això que vaig pensar en retratar Catalunya a través d'un extremeny que arriba sense cap idea prèvia, amb quatre prejudicis apenes respecte del territori on va a viure. Però no és això el que volia explicar. Allò que volia dir és una altra cosa: a la novel·la de Khadaré el protagonista busca manifestacions sobrenaturals que es puguin investigar i demostrar.

El meu protagonista també pretén desfer un misteri sobrenatural, perquè això el reconciliaria amb el món: si al món hi hagués una mica de màgia... encara faria bo de viure-hi. Mentre escric, per tant, també tinc ulls i orelles ben oberts davant de qualsevol indici...

Per això no vaig passar per alt un diàleg que va aparèixer a l'escola, quan no me l'esperava. Un matí, en Fèlix em va dur un estornell que s'havia trobat mort, en sortir de casa. El mixó tenia signes d'haver xocat contra algun obstacle: el bec trencat i ple de sang. La resta del cos romania intacta. Vam provar de fer hipòtesis sobre les causes de la mort de l'animal. El nens, per més sorollosos i rebels que siguin, acostumen a mostrar molt de respecte davant un animal mort. El fenomen de la mort els impressiona i jo diria que els commou, i es posa en joc una empatia ingènua i senzilla envers el cosset apagat que jau damunt la safata, a la taula.

No sé com va derivar la conversa (de vegades deixes que flueixi), que algú va dir que l'estornell podria tornar a viure, ressuscitar una altra vegada. Ho va dir en Biel, que és un nen xerraire i dels que pensa molt, i sovint en veu alta. Vaig preguntar si mai ningú havia vist una ressurrecció, i tots van dir que no. Tots excepte en Fèlix, que inesperadament vehement i seriós va dir:
-A Sorpe va ressuscitar una dona fa temps, i encara viu.
-Ah, caram -vaig dir- Ho hauríem d'investigar, això.

Em va faltar temps per arribar-me a Sorpe la primera tarda que la pluja fou moderada. Mentre pujava per la carretera humida em venien a la ment les imatges finals del Dreyer a Ordet, que junt amb el Vampyr deu ser un dels majors moments del fantàstic mai filmats. Em repetia les dues preguntes: aquella escena que en Karl Dreyer va imaginar podia haver-se donat mai a la realitat? Era el poblet de Sorpe el lloc escollit per la providència, per la màgia o per la naturalesa?

La resposta podia tenir-la aprop. Deurien ser les sis de la tarda quan em vaig aturar al costat del rètol de Sorpe. Els núvols m'havien enganyat i es conjuraven en un cel baix i amenaçador.

Video-fascicle 18. Surt de casa, viatja, busca



El proper dimecres dia 15 de juny... la segona part a la teva pantalla!

13 comentaris:

  1. Hauré d'esperar a dimecres. Onfesso que he hagutr de buscar el llogarró de Sorpe per saber on era. El Pallars és potser juntament amb la Val d'Aran els únics llocs de Catalunya on no he estat mai.

    ResponElimina
  2. Francesc: Dimecres tindrem una mena de solució... pel què fa al Pallars, jo el coneixia però ara tinc temps per a trobar llogarrets. Dimecres també en mostraré un de molt sorprenent. La natura és tan esplèndida com en qualsevol altra banda del Pirineu, però al Pallars s'hi afegeix un ambient més misteriós, tancat i suggeridor d'històries fantàstiques (cosa que en Pep Coll ha explotat àmpliament).

    ResponElimina
  3. Galderich: suposo que com que no hi ha publicitat de pitonisses, en d'Arbó no s'interessa pel cas.
    Pel què fa al so de la ràdio, és gairebé casualitat. Buscava a la ràdio quina emissora encaixava en l'escena.

    ResponElimina
  4. Àixò té aire a Jiménez del Oso...potser podries acabar al programa de l'Iker Jiménez explicant ho. Estic esperant la segona part.

    ResponElimina
  5. Esperarem el miracle dels fets d'un dimecres de resurrecció.

    ResponElimina
  6. En Fèlix ho ha dit prou clar:
    - A Sorpe va ressuscitar una dona fa temps, i encara viu.
    I a l’encapçalament de l’apunt deixes dit que aquest està basat en fets reals. Ja saps dons el que et toca: Trobar la dona.
    Un udol.

    ResponElimina
  7. Lluís,

    L'escenari on es van esdevenir els fets és misteriós, inquietant i alhora de naturalesa fantàstic. Segur que la història serà molt integrant. M'agradaria els meus éssers estimats que ja són morts ressuscitessin de tant en tant. Estaria molt bé tenir conserses amb ells. Aviam què t'explica aquesta dona i què s'ha de fer per a ressuscitar.

    ResponElimina
  8. Aris: he tornat a mirar-me el video i sí que té un aire d'Iker Jiménez a la catalana. Si em descobreixen els de la Cuatro encara faré la primera pela.

    ResponElimina
  9. Llop: exacte, tu ho has dit. Tot plegat només tindria sentit si trobés la dona i em digués: Jo em vaig morir i vaig tornar a viure.

    ResponElimina
  10. Joan: està bé que esperis amb esperança, però hauria de començar a refredar els ànims (com diuen a la TV3 quan parlen d'eufòries esportives). El text diu alguna cosa sobre les coses que no es poden explicar.

    ResponElimina
  11. Maite: aquests racons del Pallars tenen la virtud de disparar la imaginació, i aquesta naturalesa salvatge fa pensar en fets estranys... Fa milers d'anys que busquem algú que torni per donar-nos consells, potser, qui sap...

    ResponElimina
  12. Endevino una espurna llulliana en el fet de què sigui -precisament- el Fèlix qui comenti la resurrecció de la dona... Tindrem un nou llibre de meravelles?

    ResponElimina
  13. Girbén: com d'altres vegades m'ha passat, els lligams els he vist a posteriori. Un cop escrit jo també em vaig adonar que el nom de "Fèlix" remetia a Llull. Però ja ho veus, inconscient o no, ja em va bé aquesta referència, no? Tot i que les meravelles són d'una altra mena...

    ResponElimina