Les hores de Penèlope

Diu que Penèlope teixia mentre esperava el retorn del marit heroi. Però què teixia? Teixia i desteixia, d'acord. Què deuria desteixir que ja no sabrem mai? I finalment: què li va deparar el destí al seu teixit? On és el tapís? Se'n van fer una bufanda els hereus? Un editor espavilat la va editar i la va vendre? De veritat que Homer era cec? O es tracta d'una metàfora per parlar de la ceguesa de l'escriptor, que escriu sense viure?

dimecres, 22 de juny de 2011

21. Estimat poble maleït



En un capítol de la novel·la que escric, els policies visiten el poble natal del criminal que persegueixen. La intriga del relat s'embolica que fa fort, i voldria fer un homenatge a la literatura gòtica més tupida. A l'escena hi ha els inevitables cementiris, esglésies en ruïnes, carrers abandonats, ombres fugisseres, gossos, insectes desproporcionats: una mantis enorme trepa pel vell crucifix esberlat de la cripta, una munió de cuques vermelloses i gruixudes percuteixen les seves potetes damunt unes pomes podrides, a l'àmpit d'una finestra.

Em miro les memòries de Luis Buñuel i m'aturo en les imatges dels insectes: també hi són a Las Hurdes. Obro les pàgines de El monjo, fullejo Huysmans, recordo vagament Bécquer. M'entretinc, hipnotitzat, en Lord Dunsany.

Prò poc més tard decideixo prescindir dels llibres. No escriuré res sense haver trepitjat un lloc així, i em poso a investigar. Demano llistes de pobles abandonats, de pobles maleïts, de llocs que continguin horrors i penúries, que condensin senyals de mort i de misteri. La ficció ha de ser un comentari de la realitat, d'alguna realitat que pugui sembla fictícia, per estranya que sigui.

No tardo gaire en rebre un suggeriment molt interessant: Ochate, a la província d'Àlaba. M'ho miro una mica i quedo  fascinat. A Ochate, les antigues malediccions i llegendes negres medievals han enllaçat amb crims moderns i amb visions d'objectes al cel: el mateix J.J. Benítex hi va esmerçar tots les seves forces, els anys vuitanta, per moure cel i terra. Per dur l'aigua al seu molí i demostrar a qui calgués que aquella forma no era un núvol: era una nau extraterrestre. Penso que Ochate em cau lluny. Estic cansat de carreteres.

No ha faltat el col·laborador irònic i eixerit que em diu: Poble maleït? Mira Catalunya: quaranta anys de Franco, vint-i-tres de Pujol, set de pausa per respirar i després quatre de tenebres -i porres- amb Mas i Duran.

Les informacions més interessants em venen d'un pallarès, a través d'un correu que entre altres coses diu:
Pobles abandonats n'hi ha alguns, no gaires. A prop et queda Àrreu. S'hi va des de Borén, a peu. Més o menys es veu des de baix, a la carretera. Una mica per sobre de Borén (anant cap a Isil) hi ha el pontet de pedra, el creues i cap amunt a peu, uns 20 min.
També hi ha Dorve, s'hi arriba en cotxe però no està totalment abandonat, hi viu algun hippie assalvatjat.
I a la Vall Ferrera n'hi ha un de molt guapo, Besan. Es una excursioneta de 30 o 45 min a peu des de la Borda de Felip, una masia que hi ha a la vora de la carretera entre Araós i Ainet de Besan.
Al Baix Pallars (Gerri) n'hi ha algun altre però no hi he estat.
Em miro noms i etimologies, distàncies. El fet que a Dorve hi hagi una vida nova afegeix un cert interès, i també el complicat origen del nom: íber? Basc?

Arribo a Dorve. M'he endut la càmera i duc els ulls oberts, les orelles atentes. Em disposo a passar-hi la tarda, fins que es pongui el sol.

Dorve és, vist de l'entrada, el lloc on podria situar el naixement del malvat de la meva narració. A la caiguda del vespre, a es fosquet que dirien a Menorca, les ombres s'apoderen del paisatge i de l'ànima del viatger que, perdut en inextrincables hipòtesis hi arriba. Alguna cosa terriblement trista viu aquí. Records de vells drames perduts en el temps i que han deixat petits rastres per les parets. Com que en tots els drames hi ha comèdies, a les parets d'una casa en ruïnes hi ha el rètol d'una immobiliària.

Poc després, els fantasmes comencen a circular pels carrers, amb robes de principis de segle. Que jo vulgui escriure una novel·la no em protegirà dels esperits que ronden Dorve.

Video-fascicle 21. La realitat vol ser ficció

16 comentaris:

  1. No hi ha res com conèixer un lloc per a parlar-ne. El vídeo es podria titular: el lugar de autos...

    ResponElimina
  2. M'està agradant molt el teu blog ultimament, més que res pel caire que ha pres, cap un poble abandonat i esotèric. Jo crec que aquest es el cami, converti la teva novel·la en un história d'ocultisme i misteri. Un aquelarre? sortirà el diable?. Per cert, al vídeo surt 2 cops l'escena del cementiri, ah, i si artur Mas estigues enterrat a Dorve, qui sèria la persona que diu que es Artur Mas?. Penset'ho.

    ResponElimina
  3. Conscientment o inconscientment, has arribat i has marxat dos cops del cementiri. L'etern retorn.

    I (pensant en la teva novel·la)una cosa que em fascina: i si la resolució d'un misteri aliè és en el passat de qui investiga?

    ResponElimina
  4. Galderich: tot i que el lloc pot semblar inquietant, dpèn de la intenció que hi posis. La veritat és que Dorve és un lloc de pau, silencis i paisatges amplis.

    ResponElimina
  5. Aris: la intenció és que la novel·la (projecte de novel·la) vagi evolucionant tota sola i sobre la marxa a través del temps, dels textos i dels videos que em porta a gravar. Intento recuperar aquella idea dels artistes dels work in progress. Ja veurem si me'n surto o no.

    ResponElimina
  6. Enric: La repetició del pla del cementiri és mig voluntària: estava fent proves de muntatges alternatius i just quan anava a esborrar aquesta repetici´vaig pensar que no li anava malament...

    Pel què fa a aquesta hipòtesi a mi també m'agrada i de fet ja hi ha alguna cosa d'això...

    ResponElimina
  7. no crec en els pobles maleïts, a banda del jueu. Però a el nom del porc que es la segona i infumablde novel·la de l'autor de lo mejor que le puede `pasar a un cruasàn, surt un poble d'aquells allunyats de l'urbs que té quelcom d'interessant i fascinant i que potser et podria ajudar.

    Salut

    ResponElimina
  8. Puigcarbó: això dels jueus ja és un concepte més metafísic, tot i que de vegades els catalans també sembla que arrosseguem algun càstig diví. Recordo això del "Cruasán" (vaig veure la pel·li). Miraré a veure...

    ResponElimina
  9. Lluís,

    En aquest poble que ens mostres paradoxalment el que es manté més viu és la tomba d'un mort... No, no era la tomba de l'Artur Mas (pronunciat a l'anglesa) i em temo que el patirem durant molts quadriennis. Els pobles abandonats són inquietants... llocs erms, morts, presos per la natura. Enguany estàs fent unes excursions o incursions molt pintoresques. Gràcies per compartir-les amb nosaltres. Bona revetlla!

    ResponElimina
  10. Ai, Lluís, reconex que les teves passejades per llocs enrunats, morts són interessants i suggeridores. Però, saps que passa?, que no m'han agradat mai aquests pobles abandonats... i n'he estat a uns quants, que jo també tinc un passat excursionista... Però, a mi el que m'agrada és sentir els nanos jugant, les iaies xerrant, els homes i les dones feinejant, la gent cridant gol al bar del poble, o bé renegant, o estimant... En fi, la vida!
    Et segueixo i et seguiré en aquesta aventura, però amb certa basarda, tot s'ha de dir, que no sóc ni de fantasmes ni d'esperits jo... que són "cuentus xinus"... :-) Salut mestre!

    ResponElimina
  11. Maite: i si fos la tomba d'en Mas i per el President que tenim fos un suplantador? O un vampir? No explicaria això algunes coses estranyes que passen?

    ResponElimina
  12. Lila: a mi també m'agraden més els espais de la vida, malgrat les aparences. Has d'entendre la situació: després de cinc hores d'una aula de primària (t'asseguro que hi ha molta vida concentrada), va bé trobar aquests espais de pau. No crec que passis gaire por llegint aquest blog, perquè en el fons sempre se m'escapa el to burleta...

    ResponElimina
  13. Boníssim! Segur que si truques a la immobiliària pots fer una psicofonia.

    ResponElimina
  14. Marta: No ho havia pensat, però estic per trucar. Segur que l'agent immobilari es va suicidar i em responen des de l'altre barri.

    ResponElimina
  15. és horrorós (això ja ho he viscut abans). Ara se m'acudeix que podríem muntar una ong que es dediqués a enviar voluntari per enviar suicidis entre agents immobiliaris.

    ResponElimina
  16. Marta: jo crec que passo de salvar agents immobiliaris. Igual que els empleats de la banca (els de la Caixa-Faixa en concret), per mi es poden suïcidar: sempre he estat a favor de l'eutanàsia.

    ResponElimina