Pàgines

Les hores de Penèlope

Diu que Penèlope teixia mentre esperava el retorn del marit heroi. Però què teixia? Teixia i desteixia, d'acord. Què deuria desteixir que ja no sabrem mai? I finalment: què li va deparar el destí al seu teixit? On és el tapís? Se'n van fer una bufanda els hereus? Un editor espavilat la va editar i la va vendre? De veritat que Homer era cec? O es tracta d'una metàfora per parlar de la ceguesa de l'escriptor, que escriu sense viure?

dilluns, 11 de juliol del 2011

25. Mística del fracàs

He eixit de casa per anar a trobar al Grial i no l'he trobat. He suat pels camins que tresquen amunt, endimoniats, pel damunt de velles pedres de pissarra negra i esberlada. He trobat pistes, senyals, indicis: ara sé un xic més que abans, però allò que sé és estrictament la llista dels llocs on no trobaré el Calze. Ara penso que, en realitat, la Serra d'Escalze no hi té res a veure.

Somiava en escriure una novel·la i vaig pensar: el 2011 seria un bon any per a enllestir-la. Però fa set mesos que sóc al 2011 i què dec haver escrit de la meva novel·la? Vint-i-cinc o trenta pàgines (interlineat 1,5, cos de lletra 14, tipus Verdana). Potser ja seria hora de començar a admetre que he fracassat un cop més.

Els meus dos protagonistes agonitzen. Fracassen. Qui sap si em calia experimentar aquesta emoció tan intensa per a poder-la traslladar als meus personatges i escriure més de veritat. Qui sap si el millor que podem fer en aquesta vida no és fracassar, en cas que vulguem sortir-ne amb la impressió certa d'haver viscut i d'haver après. Alguna cosa.

Els nens i les nenes haurien d'aprendre aviat i bé això del fracàs. No fa massa em vaig trobar en un seminari per a mestres on es parlava de la incorporació de l'atzar a l'aula i al curriculum, i alhora del fracàs. No està gens malament, perquè si eduquem els  homes i les dones del futur cal que ho tinguem ben present.

Avui he sortit amb la càmera de nou (crec que aviat prescindiré del text al blog, i em limitaré a filmar i gravar pensaments en veu alta). No pensava en res que no fos en explicar el fracàs i el desastre. M'he buscat un paisatge impressionant, que em dibuixi ben petit i ben dispensable. He trobat el Gerdar de Sorpe, l'avetosa més enorme d'aquestes latituds. Allà dins la figura humana esdevé tan minúscula que hom es pot imaginar fàcilment el món quan la nostra espècie ja no hi sigui: serà el premi per al nostre fracàs en voler fer un món millor. Vols dir que el món no era prou complet, ja, abans de nosaltres?

Un dia d'aquests tornaré aquí. O hi tornaré amb tu. Enterrarem dins del bosc alguna cosa bonica i secreta. Ens banyarem en aquesta aigua de la Bonaigua. No ens importarà res més. Ni tan sols els fracassos, ni molt menys els èxits.

Video-fascicle 25: Fes-te una petita llista de bons fracassos

16 comentaris:

  1. Lluís, potser la novel·la l'estàs escrivint aquí i no pas allà. I és més aviat vídeo que escrit. Reconeix que ets un narcís i deixa't anar.

    ResponElimina
  2. Lluís,

    Fa temps vaig participar en una reunió sobre un projecte que sembla que ha fracassat. Em va cridar l'atenció la intervenció d'un antropòleg molt conegut que amb tota la tranquil·litat va dir que si aquest projecte sortia malament que ell no tenia cap problema perquè al llarg de la seva vida (i té molts anys!) n'havia redactat, engegat, concebut... molts de projectes però que molts havien fracassat.

    Ara, cada vegada que el veig vinculat a un projecte que tira endavant penso en la seva reflexió i sobretot en el seu realisme.

    Malgrat tot, i pensant en el cas de la teva novel·la... vols dir que és un fracàs? Per què? Quan hom escriu no té moments de dubtes? I si és una via que no et porta enlloc... és un fracàs?

    ResponElimina
  3. Lluís,ens passem la vida fracassant, però del fracàs se n'aprèn més que de l'éxit. Tu ves fent que si ha ser, serà, la novel·la.

    ResponElimina
  4. Potser el món era prou complet, però sense ningú que ho expliqués i s'equivoqués al fer-ho.

    La veritat no existeix, però sí la certesa, que només s'esdevé via assaig/error.

    Continuem fracassant!

    ResponElimina
  5. Galderich: segurament tots hem participat en projectes fracassats i això ens ha permès aprendre. Segurament també no hem deixat de provar-ne de nous. Pel que fa a la novel·la, es passa per diferents moments anímics, i aquí allò que faig és anar-los explicant. De moment, però, ho segueixo provant tot i que les formes canvien i és probable que al final no s'assembli de res a la primera idea.

    ResponElimina
  6. Puigcarbó: sí, de moment jo segueixo. No sé què en sortirà: de moment, una pila d'apunts en aquest blog. Potser un dia els enquaderno i ja està.

    ResponElimina
  7. Enric: veritats i certeses se'ns solen escapar, tret d'aquesta: que si volem aprendre (comprendre) alguna cosa, hem d'anar fracasant sense perdre l'alè.

    ResponElimina
  8. Nahim: m'agrada molt la idea que expliques: possiblement estem als inicis d'alguna forma nova d'escriptura que encara tardarem molt a comprendre, i que d'aquí a cent anys potser estudiaran els savis. En tot cas, la novel·la (fracassada o no, encara no està tot decidit), ha donat peu a aquest blog que avança (?) en paral·lel, i que potser serà el text únic que n'haurà sortit.

    ResponElimina
  9. Els videos estan molt bé i algun es en especial bo. Potser tenim davant un nou cineasta i la novel·la encara té que madurar més.

    ResponElimina
  10. Aris: la novel·la va madurant de fet, a empentes. Pel que fa als videos gràcies, però aviat faré una tria per penjar-los a la pestanya nova dels videos. Ja em direu etre tots quins semblen els més decents...

    ResponElimina
  11. De hecho están aquí, ya, siempre lo han estado. El totalitarismo está presente en nuestro mundo de mierda, solo que nuestra mirada etnocéntrica -la mía también- no ve más allá del espejismo democrático de occidente. Pero a poco que uno se asome al pozo ve horror por todos lados... Y sí, nosotros, como Zweig, con la literatura, pero no tanto. La guerra tambíén está en la imprenta.

    ResponElimina
  12. No sé qui va dir que el fracàs és aturar-se. En tot cas, trobo que aquests videos tenen encant. Potser si que faràs com l'inventor del Post-it, i vulguent fer una novel·la et treuràs de la màniga quelcom millor.

    ResponElimina
  13. Capità Nemo: de vegades he pensat en aturar-me, però no sé com es fa. Deuria ser un nen hiperactiu?
    A veure si invento alguna cosa sense si buscar-ho...

    ResponElimina
  14. Lluís el video està molt bé. L'escrit també. I sí dir que dels errors mirem de trobar els encerts. S'aprén dels errors. No cal que t'ho digui a tu que ets mestre. Tots alumnes i mestres aprenen continuament a partir dels errors. I en la vida per suposat

    ResponElimina
  15. Anònim: gràcies per trobar-ho tot bé, si m'ho cregués no provaria de millorar... Jo diria que a l'escola s'aprèn dels errors, però de vegades volem evitar tant la frustració dels nens i nenes que no ho fem prou bé.

    ResponElimina